Maridar la migdiada

La migdiada, els nous postres.

Peça escrita per al tercer número de Ventall Revista.

No hi ha res millor que finalitzar un àpat en alt, sentir la satisfacció completista d’haver fet tot el que havies de fer: vermut, aperitiu, entrants, primer, segon, postres i sobretaula. Estàs content. La sang es concentra en el teu sistema digestiu, deixant-te el cap lleuger i airós. Dins teu sents un nou desig, llaminer com la gana i carnal com el sexe. Para l’orella. Comença una música suau, primer imperceptible, a la que poc a poc li vas traient els acords. Sents com el teu cos es va afinant a la melodia del bressol. La reconeixes, l’has sentida abans, tot i que no així. Aquest cop sona única, harmonitzada amb el xoriço de les llenties, acompanyada per les patates al forn de la galta i amb el contrapunt del pastís de formatge. És el seu tiny-desk, gallery-sessions, colors berlin. Demana un escenari especial, un solista excèntric. És una migdiada que vol ser maridada.

No triar amb cura la migdiada, a més d'una falta de respecte cap al propi cos, és un crim gastronòmic equiparable a menjar un bon àpat en plats de plàstic o un entrepà amb coberts. No es poden deixar detalls a l’aire en la planificació de la gran boda entre la gula i la mandra. Deixa’m ser el teu sonnelier i proposar-te cinc receptes becaineres per acompanyar els teus dinars.

Començarem amb un tipus de migdiada que funciona amb tot, la maionesa de les becaines. Oli, sal i una mica de rutina. Pels dinars de cada dia i caps de setmana de poca activitat. Acompanya qualsevol àpat qual piti post-coit: Saber y ganar al sofà de casa. La migdiada clàssica, manufacturada a la imatge de Déu pels nostres avantpassats. El pare ens va donar quatre parets per resguardar-nos de la calor. L'esperit sant un sofà còmode, on descansar tranquil·lament. I el fill, oh bon Jesús, ens va portar l’apòstol Hurtado. Hallelujah. Escolteu la bona nova: ja es pot dormir durant el dia. Doneu descans els vostres ulls, cansats de tant mirar. Apagueu les vostres ments, esgotades de tant pensar. Reposeu els vostres feixucs cossos, donant-los-hi treva davant el càstig etern de la productivitat. Ara és hora de Saber y Ganar. Amén, germans. Igual que la maionesa, és una becaina que serà el messies de dinars grisos i amb petits canvis transformarà pans en peixos. Pot ser un documental, una sèrie dolenta de netflix, un esport minoritari o fins i tot Sálvame. Allioli, rosa, tàrtara o andalusa. En totes les seves modalitats és una migdiada que ressucitarà mals dies.

Hi ha dies que el pla és algo més elaborat que dinar un tupper a casa. Menjar nou que et fa por, restaurants elegants que et fan respecte o compromisos que et fan mandra. Estàs sortint de la teva zona de confort. Esforç i recompensa. Després del dinar de nadal amb la família política, regala’t una hora d’scroll. Afany i gratificació. Una hora extra a la feina, tres d’scroll. Els contextos complexos ens ajuden a créixer. Per això proposem una becaina durant l’escena emocional de la pel·lícula al cine: potser és el moment clau en el desenvolupament del protagonista, un plot twist que s’ha sembrat lentament o la catarsi en el tema principal del film. No t’enteraràs de res. Veies venir la son i t’hi has resistit heròicament. Però la son té els teus ulls, la teva cara (guapíssima per cert, i si li fas un petonet?). A partir d’aquest punt la pel·li ja no té sentit per tu. Ho intentaràs durant un parell d’escenes més, però el millor és tirar la tovallola fins que la banda sonora et desperti. Has batallat gloriosament, guerrer, és hora d’acceptar el descans de la derrota. Aquesta modalitat de becaina és com una ostra, saborejada en dues fases. Després de barallar-t’hi per obrir-la, et rep amb l’hostilitat de l’aigua marina fins que l’acceptes, te l’empasses i gaudeixes, ja en passat, del record inigualable. Deixa’t enfonsar, capbussat en els sons i llums que es filtren als teus somnis. Ets com l'ostra, enganxat a la butaca, impassible al trencar de les onades d'informació, filtrant les seves restes. Apodera’t de l’immobilisme i viu la teva pròpia pel·lícula, buscant una perla en les aigües tèbies de l'estoïcisme. Quan et preguntin què t’ha semblat el film –recorda l’aigua de mar i aquell tèrbol umami– i digues què creus que bé, però que la gent menjant crispetes distreu molt.

Quan es tracta d’àpats copiosos, com ara els canelons de sant esteve, bufets lliures i altres mastodonts alimentaris, és essencial deixar treballar al sistema digestiu. Contra el que digui la teva psicòloga, ets una molèstia per a tu mateix. Has de fer tot el possible per treure’t del mig. No, no això, deixa la corda i baixa de la cadira, si us plau. Et cal dormir al llit, a les fosques, fins l’hora de sopar. Abaixa la persiana, cobreix-te amb la manta i enfunda’t el pijama per inèrcia. Si algú pregunta, no posar-te l’alarma ha estat un accident. Prepara un got d’aigua i cancel·la plans. Per molt cansat que estiguis saps que et llevaràs pitjor. Estàs a punt d'entrar a l’after de morfeu. Aquest coulant no porta gelat de vainilla. La son, com la xocolata 85% del coulant, t’embriaga, envolta i ofega. En qüestió de minuts la dolçor es converteix en amargor i aviat, tot el que recordaràs és aquesta penombra. La fase REM et farà renèixer, com un ésser nou, un fill de la foscor. Durant aquestes hores saps que passaran coses. Coses desagradables. Coses que al llevar-te agraïràs no recordar. Però siguin quins siguin els dimonis contra els que t’hagis enfrontat, ara ets aquí: marejat, amb els ulls vidriosos i preparat per recuperar el nom que havies deixat enrere. Agraeix la confusió infantil. Connecta-hi. Gaudeix breument de la senzillesa de la vida mentre es dilueix amb el retorn de les responsabilitats. Durant 10 minutets, la xocolata torna a portar llet.

De vegades, per això, no li podem donar tota l’atenció ritual a l’àpat. No tot poden ser menús del dia. L’elecció entre postre i cafè la fa l’agenda i avui és un tallat (amb gel, que baixi ràpid). Hi ha dies que toca dinar un entrepà de peu, unes croquetes precuinades al metro o un plàtan que no saps quant fa que tens al bolso. Sovint, l’únic que es pot fer són micro-migdiades durant la classe de les 3 de la tarda. Qui et manava a tu agafar una optativa de tardes? Tot el matí treballant i ara a escoltar la veu monòtona d’un professor associat. La barreja entre pena per la precarietat i respecte a l’autoritat és prou com per mantenir la compostura i fer veure que prestes atenció. L’únic refugi són els pestanyejos. Llargs i majestuosos. Tanca els ulls, respira i torna’ls a obrir. El teu cervell aprofita el descans dels teus ulls. Foscor proustiana que a tempo adagio va infusionant, en degoteig, un ristretto revitalitzant. Et desdobles: amb els ulls oberts ets a classe escoltant i amb els ulls tancats acceptes el gra torrat que cada tres segons es concentra. Ara sou dos. I tots dos estimeu i valoreu el que fa l’altre. Blanc i negre, puta i ramoneta, cafè i baileys.

Finalment, una migdiada per a les gastronomies exòtiques. Avui en dia en un mateix restaurant pots dinar uns natxos mexicans, una amanida grega i ànec pequinès. El teu paladar viatja pel globus com un digital nomad sense nòvia. Veus més món en una hora que el teu avi en tota la seva vida. Per complementar aquesta ONU feta menú-degustació et recomanem dormir 10 minutets al cotxe. O al transport públic. La qüestió és que estiguis en moviment. Abraces els instints nomàdics d’explorar el món buscant millors condicions de vida. El moviment és la pulsió del planeta. Migrar, descobrir, avançar. Ja n’has tingut prou de la vida sedentària: toca cap de setmana a la segona residència. L’autopista et bressola, la remor del motor taral·leja una vibració ancestral que es fusiona amb la teva ànima. Fora, el paisatge repetitiu et llença a gran velocitat sèries numèriques de cases, arbres, ovelles… Per quan te n’adones, la discografia de Manel s’ha fos amb la resistència del xassís al vent i el vaivé del volant et gronxa delicadament cap a un nou viatge. Estàs a punt de connectar amb la terra sense prendre ayahuasca. Amb el nostre moviment imitem la rotació del món. Sincronitzats entre nosaltres com pollastres de rostisseria. Gires a la velocitat del planeta, absorbint somnolentment el territori. Ets un més, aromatitzant-se en romaní, farigola i orenga. I no estàs sol: sents el caliu de la filera, la comunitat, l’AP7 i les patates fregides.